INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dissabte, 16 de maig de 2009

La Carena del Pagès


Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: ès un recorregut fàcil si exceptuem l'empinada canal de pujada al Morral Gran i sobretot la petita desgrimpada de aquest que tot i ser fàcil i amb bones preses no deixa de ser de grau II.
Comentaris: Un recorregut impressionant per les seves vistes i per lo salvatge dels seus boscos. En definitiva es uns dels meus preferits.

Molta gent coneix la Carena del Pagès com a un bonic passeig que va desde el Coll d'Eres i La Mola, fent una visita als Òbits però val també molt la pena adintrar-nos pels imponents boscos de la vessant o de aquesta serralada que són salvatges i desconeguts.

Comencem el nostre recorregut en un petit parking de la carretera que va de Terrassa al Coll d'Estenalles, just passat un tancat revolt recent passat el punt kilomètric 12. En el següent revolt, tot just a l'altre vanda del guardarail de la carretera trobarem un corriol que baixa en picat al fons de la Riera de les Arenes on trobarem la Font de la Riera o Cocons.

Just devant trobarem una vessant pedregosa que haurem d'atacar frontalment, bastant ben guiat per fites, fins trobar un corriolet en la seva part més alta que ens duurà al cim del Turò de Coll Prunera. Impressionant atalaia de tot els massis de Sant Llorenç i l'Obac; a la dreta La Mola, a l'esquerra el Montcau i radera el Puigmal i la reste de muntanyes de Nuria i redera el Castellsapera i el Turò de la Pola.

Continuarem el caminet i una vegada arribat al Coll Prunera trobarem que el caminet gira a l'esquerra però, just on hi ha un tronc al terra, seguix un altre resseguint per la part més alta del llom de la Carena dels Ginebres. Seguint aquest corriol que es va apropant al rocallòs Morral Gran. practicament quan el camí peta amb les parets del Morral, el camí gira a l'esquerra pero nosaltres haurem de trobar un caminet practicament imperceptible, amb alguna discreta fita identificativa, que va a buscar una empinada canal que haurem d'afrontar sense dificultat just pel frontal de la paret rocosa, arribant així al cim del Morral Gran. El corriol continua a ra de baixada fins topar-nos amb un resalt rocós que haurem de desgrimpar (II grau), amb no gaires dificultats i bones preses però un pel extraplomat. Així arribarem a un collet on el corriol segueix sempre en direcció E i per la part alta de la carena, ara per terreny més planer (Plà dels Ginebrons fins trobar el camí principal de la Carena del Pagès.

En l'intersecció girarem a la dreta que en pocs metres el còmode camí baixa de forma soptada de uns graons rocosos. Una vegada acabats trobarem un corriol a mà esquerra, marcat amb una estaca metalica, que ens duurà als Obits. Es tracta de les runes d'una construcció enclotada dins una impressionant bauma. Es té constancia que ja existia al s.XIV tot i que les runes actuals son del s.XVIII i finalment es va abandonar entre els anys 1860-65. Resseguint la bauma trobarem a pocs metres la Font dels Òbits i la seva bassa adjunta.

Continuem pel corriolet que va resseguint tota la paret, primer en direcció N i després al O on trobarem en pocs metres la Font Flàvia. SEguim el caminet que finalment va a petar al camí principal, precissament just en front de la bifurcació d'on venim de la Carena dels Ginebres. Agafem el camí principal a la dreta, en direcció N, fins trobar en uns 20min el magestuós Roure del Palau. Pocs metres més enyà el camí arriba a un petit replanet amb una estaca metàlica i d'on s'incorpora a mà dreta un caminet. Es aquí on haurem de trobar un corriol que entra en el bosca a mà esquerre, durant una metres transcorre paral.lel al camí principal però en direcció contrària però ràpidament comença a baixar ràpidament. Es tracta d'un còmode camí que dona però la sensació de túnel atès a l'atapaïda vegetació que tanca el sostre del camí impossibilitat qualsevol intenció de veure paissatge. A mesura que anem avançant el camí es va obrint i ja podrem tenir unes importants vistes del veí Montcau.

Quan el corriol troba uns graons rocosos, veurem que gira a l'esquerra i haurem d'estar alerta per trobar un modest trencall a la dreta que ens portarà i creurà la torrentera, seguint ara per l'altre vessant. Pocs metres més enyà trobarem un desviament a mà esquerre que ens duurà de nou al fons de la torrentera i a la Font de la Llicona.

Tornem al caminet que ràpidament travessarà la part alta de la Riera de les Arenes i ara en direcció S, paral.lel a la carretera. Quans portem uns 15min trobarem el Roure Escurçoner a mà esquerra. Continuem el camí uns 10min més fins topar amb la vessant rocosa des Turò de la Prunera i d'aquí al punt de partida en el revolt de la carretera.

1 comentari:

DIEGO ha dit...

Hola Jimmy,
Soc un aficionat a caminar i desde fa uns mesos he decidit buscar fonts amb el meu fill Àlex de 3 anys,quasi sempre el porto a coll. A ell li entusiama veure sortir aigua d' un forat o una aixeta, ho troba com algo màgic.El fet és que vam trobar el teu blog i ens és de molta ajuda.Res més, que et llegeixo sovint per trobar camins nous,informació etc,etc.L' altre día vam intentar trobar la Font de la Riera o Cocons i no la vam trobar.He vist la fotografia que tens penjada i sembla un basalt més que una font.D' on surt l' aigua?.És que vam arribar a la riera i la vam remontar i vam trobar diferents basalts pero cap semblava una font.

Gràcies per la teva ajuda i el teu blog, és molt bo!!!