INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

EL SOT DE L'INFERN. L'OBACH NORD

Recorregut: 16Km
Horari: 4h30
Dificultat: Difícil. Es tracta d'un recorregut molt llarg. Tot i que la majoria de camins estan ben fresats, s'ha d' estar acostumat a caminar per muntanya i de la zona per tal de segir la ruta.

Iniciarem el nostre recorregut el l'Alzina del Salari, en el Km11 de la carretera que puja al Coll d'Estenalles on trobarem un dels parkings habilitats del Parc Natural. Just darrera d'un panell d'informació trobarem un camí que s'enfila pel bosc trobant en pocs metres una de les fraccions de l'empedrat original del camí que anava de Terrassa a Mura anomenat com els Graons de Mura.
Als 5min de pujada trobarem una bifurcació de camins on haurem de pendre el de la dreta que inicialment baixa i trobans de seguida una torrentera la va resseguint de forma planera fins creuar-la finalment, es aquí on el camí s'estreny. Més endevant trobarem una altre bifurcació on haurem de pendre el ramal de la esquerra on trobarem de nou en la torrentera la Font dels Traginers.(41º39.642N-1º58.551E)

Desde aquí trobarem un corriol a mà esquerra que va pujant i va agafant més caracter de camí trobant en una zona de llaçades un altre sector de l'empedrat dels Graons de Mura. Finalment arribarem al Coll de Boix on en direcció N, a pocs metres, trobarem un pista que haurem pendre en la mateixa direcció. A pocs metres a mà esquerra trobarem la impressionant Alzina dels Vents.

Resseguirem la pista uns metres fins trobar un camí indicar a mà esquerra que va en direcció a Mura. Trobarem pocs metres més enya una altre estaca indicadora on sortirà a mà esquerra un corriol que en pocs metres trobarem tallat per un balcó rocallós que dona a la vessant oest de la Serra de l'Obac. Haurem de franquejar a mà dreta on el corriol va baixant en direcció N esquivan una succesió de bandes rocalloses fins arribar finalment a la Font dels Debanadors (41º40.110N-1º58.285E) que trobarem a mà esquerra dins una bauma.



Ara pendrem a l'equerra de la bauma un corriol que baixa fent unes zig-zags fins que es transforma en una pista ample que baixa en direcció N cap a Mura. Crec que ès de nova construcciò perque el terra del carril encara no estava gaire aplanat i la cartografia que portava (Ed Alpina 2013-14) ho marca com un corriolet....

Més endevant la pista ès bifurca, un trencall a cada costat de la torrentera. Nosaltres pendrem el ramal dret on en pocs metres trobarem un revolt amb una enorme pedra en forma de cub a mà dreta. en aquest punt baixem per on podem a la llera del torrent. Veurem que aigues a vall es fa més rocallòs i escarpat, a la dreta un degotall deixa una marca marrón a l'esquerra. Jo vaig remontar el torrent uns pocs metres fins trobar el punt on sortia aigua just a sota d'unes roques i vegetació, el cabdal es mantenia aigües avall. Interpreto que això es la Font del Naixement (41º40.234N-1º57.988E).

Continuem pista avall durant mig kilometre aproximadament fins que acaba el seu recorregut i on sembla un carrerò sense sortida trobarem un corriolet que continua en direcció N (suposo que es tracta del traçat original), primer per una zona de bosc exuberant i desprès, ja a més alçada, per terrenys més rocallosos fins arribar a un collet a la dreta del Puigbó on trobarem un camí carener.

Pendrem aquest camí per la dreta on en una decena de metres trobarem un corriol que baixa en direcció N per un llom boscòs, desprès gira a la dreta per creuar el Torrent del Codolosos i tornar a baixar al N fins trobar en uns 5min un corriolet fitat que baixa cairebé a la llera del torrent i on trobarem dins una bauma la bonica Font de l'Estel o del Codolosos (41º40.893N-1º58.437E*****).

Desfem el corriol fins trobar de nou el camí carener que ara haurem de pendre en direcció O cap al Puigbò i després, en la collada abans del Puig Andreu trobarem un camí que baixa en direcció S fent unes amples zig-zagues per anar a petar al fonts del Torrent del Sot de l'Infern. Aquí haurem de pendre la pista va per la dreta vorejant cap a l'O una banda rocallosa. La pista va a petar en uns 300m a una altre pista. en la mateixa intersecció, just en front podren trovar una entrada que ens duurà a la Font del Juncar (41º40.549N-1º57.533E*****).

Tornem a la bifurcació de pistes i prenem la que va a buscar la que creua el torrent. Just en aquest punt ens endinçarem per la seva llera per cercar tres surgències. La primera la trobem allà mateix, a l'esquerra a sota d'una roca, es tracta de la Font del Plàtan (41º40.499E-1º57.564E*****). Continuem torrent a baix per la mateixa llera més o menys transitable. Quan  ja comencem a trobar bastanta vegetació podrem trobar a ma esquerra, sota un gran boix la Font del Senyoriu (41º40.541N-1º57.478E*****) i una desena de metres més la Font d'en Grau i Vancells.

Com continuar per la llera es fa impossible haurem de recular fins trobar la pista que agafarem per la dreta (vessant esquerra hidrogràfica). Continuem durant uns 500m intuïnt dins el torrent el Pla dels Til.lers. Si us serveix de fita, un jovenet i prim pi a mà esquerra de la pista es troba just en front d'una traça que ens duurà a la llera del torrent just en el Pla dels Til.lers. Es tracta d'un plà rocallòs en la llera del torrent encaixat entre dos salts d'aigua. Allà on desemboca la traça trobarem una gran roca i uns 5-10m amunt podrem trobar la Font dels Til.lers (41º40.639N-1º57.324E*****) just a sota d'un arbust al bell mig del torrent. Moltes fons indican que ja no existeix la font, que estava mal ubicada en els mapes, que havia estan malmesa per la construcció de la pista,...però si, donc fe de que existeix i amb un considerable cabdal d'aigua.

Tornem a la pista i desseguida trobarem una bifurcació prenent el trencall de la esquerra. La pista es transforma desseguida en un corriol que puja dins un bosc ferèstec i humit fins arribar a un camí carener que pendrem per la dreta fins el Coll de la Creu dels Alls. Desde aquí trobarem un camí a l'esquerra que baixa al fons de la vall a buscar la pista de Mata-Rodona, Just arribat a la pista, just en front trobarem la Font dels Horts (41º40.147N-1º56.748E).

Seguim la pista a l'esquerra durant uns 2.5Kg i en un revolt molt pronuncial trobarem la Font de la Gorina (41º39.820N-1º57.315E) al travessar el Torrent del Roure Llarg.

Continuem per la pista que va vorejant la formació rocallosa del Castellot. Ja a la vessant S podrem trobar a mà dreta d'un revolt un corriolet que baixa pronunciadament al fons del Torrent del Figueret, havent passat per una enorme fita d'algun excursionista aburrit. Una vegada assolit el fons del torrent el corriolet el travessa i ara puja (en direcció S a buscar el Turò de l'Espluga), en pocs metres trobarem que el camínet travessa un petit torrent que le podrem veure en veure el terra molt calcificat i molta humitat. per trobar la Font del Bosquet el millor es pujar uns metres seguint el corriol, passar un revolt tancat a la dreta i en el següent revolt a esquerres trobarem una fita que ens indica entrar en direcció al torrent. aquí trobarem les runes de la Font del Bosquet (41º39.470N- 1º57.084E*****).




Tornem a la pista que continuarem direcció E durant uns 15-20min fins trobar un revolt tancat que puja a l'esquerra a buscar el Coll de Boix. A uns 200m de pujada trobarem un corriolet a mà esquerra que ens duurà a l'amagada Font de la Cort Fosca (41º39.483N- 1º57.837E). Tornem a la pista fins trobar el Coll del Boix i d'aquí desfer camí fins el punt de partida.

diumenge, 20 d’agost de 2017

LA GRIPIA TE DA SORPRESAS.......


Doncs sí, El Torrent de la Grípia "te da sorpresas, sopresas te da la Grípia". Mil i una vegada he passejat entre els anarquics hortets escampats per la llera del Torrent de la Grípia, he conegut les seves fons, la de Sant Antoni i la popular Font de la Grípia, havia vist algua bassa de regadiu però gràcies a l'escampall que s'ha fet aquest estiu he trobat un petit tresoret.

Em va soptar un dia al anar a fer running amb el nen pels hortets, tot havia desaparegut, arrassat per les excavadores, el que eren hortets ara era una planicia erma. Noméss'havia respectat alguna figuera o pomer. Desconec la causa d'aqueta arrassada general. Reconec que els antics hortets eren anarquics, alguns autentics caus de brutícia, altres, tot el contrari, es veia clarament la feina i la il.lusió probablement d'aquells que van emigrar als anys 50-60 del poble a la ciutat....Acceptaria de bon grat que aquesta destrossa sigui per que l'anella verda de Terrassa guanyi metres i pugui ser una zona per poder gaudir d ela natura a peu de carrer, lamentaria que on ara hi ha terra remoguda comencin a creixer esbarzers on només poguin gaudir les rates.
















Doncs aquí vaig trobar un regalim d'aigua constant que provenia d'una bassa que abans estava amagada als meus ulls pels tancats horts, la sorpresa es que la bassa, amb peixos i tot, era alimentada per una mina d'aigua camiflada pels esbarzers. No tinc constància de si te nom, jo de mentres l'aniré anomenant com a Mina del torrent de la Gripia (41º34.587'N - 2º2.506'E)

dijous, 27 d’abril de 2017

LES ESCOMES

Molt a prop de la casa de Les Escomes, a Mura, podrem trobar un parell de fonts molt desconegudes.

Per visitar-les ens haurem de situar en el Collet del Ros que ès just el punt on trobarem el desviament que baixa a la Font de l'Era i l'ermita de Sant Antoni desde la carretera que hi baixa a Mura. Just en front d'aquest desviment veurem una pista que puja en direcció O, una que baixa cap al N a buscar la propera casa rural del Salt i ,paral.lel a la carretera, un camí carreter que va flanqueixant aquesta una metres més a baix. Prenent aquest camí i pasant en pocs metres per una curiosa barraca arribarem a una zona ample on trobarem una antiga barraca de pedra a la par alta d'unes antigues feixes. Baixant doncs per la part central trobarem a mà dreta una torrentera i a l'esquerra en pocs metres la Cisterna del Batista (41º42.352N-1º59.271E).















Tornant al Collet Ros, ara haurem de baixar per la pista que va al Salt. Veurem que a mà esquerra hi ha una esplanada on podrem trobar entre dues barraques de pedra un solitari roure. Ens haurem de situar en aquesta esplanada i observar que a tocar de la casa hi ha un altre roure més gran i on el terreny agafa més pendent. aquí trobarem la Cisterna del Ros (41º42.391N-1º59.140E).

He de fer notar en el Collet del Ros, molt a prop de la caseta d'electricitat vaig trobar el que em va semblar una antiga basseta d'aigua.

dijous, 20 d’abril de 2017

SANT LLEÏR I EL CASTELL DE MURA


Distància: 2Km
Horari: 30min
Dificultad: Fàcil

Baixant per la carretera desde el Coll d'Estenalles capa Mura, deixant el Montcau enrere, trobarem a la dreta el desviament cap a la masia de la Vall i a l'esquerra el desviament a Sant Lleïr que haurem de pendre.

Tot pujant i abans de començar a flanquixar el turó trobarem un camí que puja en direcció a la part més alta a trobar un parell de torres electriques. Una vegada les asolim ens haurem d'enfilar a la par més alta del turò on trobarem les escases runes del Castell de Mura del SX (info). Les vistes aquí son espectacular si no for per la presència acaparadora de les torres eléctriques.

Tornem a la pista de Sant Lleïr que tot ressenguint-la, ara en un flanqueig per la part alta de camps de conreus, ens duurà en poc temps a la masía de Sant Lleïr. Just abans de la bassa veurem que ara s'obren unes feixes a mà dreta que haurem de resseguir per la part alta. Jo vaig anar seguint una llarga tubería fins a desapareixer gairebe al final de les feixes. Aquí tot mirant cap a baix i situant-me entre les dues grans torres de tensió que hi ha dalt del turò baixarem un parell de feixes i podrem trobar la Font de Sant Lleïr (41º41.880N-1º59.603E), just a sobre podrem veure la antiga surgència.





dimarts, 18 d’abril de 2017

FONT DE L'APOLONIA


Distància 1.5Km
Horari: 30min

A la quarta va la vençuda....
No és que la Font de l'Apolonia sigui especialment difícil de trobar però jo he necessitat de quatre recerques que , be per poca informació, per males interpretacions de ressenyes, falta de perícia o dificultat en el seu accès, ja em feien pensar que no existia.

Ens hem de situar el la carretereta que uneix la BV-1221 (Terrassa-Talamanca) amb la B-124 (Sant Llorenç Savall- Monistrol de Calders). Anant per la primera, uns metres després del desviament de Mura direcció Talamanca girarem a la dreta. La carretera baixa per una zona boscosa. Trobarem a la dreta l'accès a les Refardes i ara la carretera puja en direcció al Coll de Lligabosses. A més o menys 1Km trobarem a mà dreta la entrada d'una pista de terra ample que haurem de pendre (es pot deixar el vehicle en l'accès de la pista o fins i tot apropar-lo una miqueta...). Hi ha un moment que la pista es bifurca continuant per la dreta que ara baixa clarament al fons del Torrent de l'Apolonia que el creurà en un pronunciar revolt a l'esquerra per flanqueixar el torrent per la seva vessant esquerra.

En aquest punt comença la recerca de la font en un tram d'uns 150m. Primer punt a situar es un pou amagat a la esquerra a tocar del torrent (41º43.331N-2º0.366E) i més o menys en front, a la banda dreta de la pista un munt de pedres restes d'una antiga barraca. Continuem per la pista fins trobar un lleuger revolt a la dreta, jo sempre he trobat aigua o fang en el terra. Mirant a la esquerra intuïrem una ample torrentera que baixa del NE, mirant en front veirem que la pista continua recta fins creuar el torrent i més enyà i si mirem a la dreta veurem bosc tancat i sense un accès clar, aquí trobarem la font...

Just per sobre de la pista trobarem la antiga bassa d'acumulació d'aigua de la font i just a sobre hi ha un plataner prim totalment estrangulat per les heures, aquí trobarem la Font de l'Apolonia (41º43.312N-2º0.420E). L'accès a tot aquest "complex" no ès clar però si ho localitzem només hem de pujar per la vessant dreta de la pista fins trobar-lo.

divendres, 24 de març de 2017

FONT DE LES TRES PINASSES




Es tracta d'una font en la frontera del radi d'acció que aquest blog tracta, allà a les portes del Moianes.

Es pot accedir desde una pista que surt al S del Monistrol de Calders o be desde la masía del Rossinyol. La manera d'arribar-hi es situant-se en la cruïlla de la carretera que ve de Talamanca i la que va de Monistrol de Calders a Sant Lorenç Savall. 
Si baixem aquesta última carretera direcció Sant Lorenç trobarem dessiguida una pista a mà esquerra que accedeix a la masía del Rossinyol a uns 10min a peu. 





Jo, per no travesar la propietat privada del mas i trovar-me els gossos vaig accedir-hi desde la mateixa cruïlla de la carretera que ve de Talamanca d'on surt camí que en un parell de revolts puja pel bosc per la vessant esquerra d'un turonet. Una vegada el cami desapareix ens podem ficar per un bosc transitable on podriem intuir una traça de corriol o be asumir un camp a travès decantan-nos cap a la dreta com vorejant el turonet. Amb intuició arribarem en pocs minuts a un camí ample i d'aquí a la part baixa dels camps de conreu de la masia del Rossinyol. Haurem d etrobar el camí que baixa del mas als camps on trobarem una bassa (Font del Rossinyol??) i desde aquí pujar a la masia, sense poder erscapar-nos de l'assetjament dels gossos del mas, i pendre una pista que surt capa ala dreta d'un turó. Aquesta pista baixa a buscar unes altes pinasses que ens marquen la ubicació de la Font de les Tres Pinasses (41º 44.047 N, 02º 00.975 E)



dijous, 16 de juny de 2016

LA BAUMA DE LA PINASSA



Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: Alta. Els camins la Font Soleia i la Senyora son molt evidents però la recerca de la Bauma de la Pinassa i la conexiò entre els dos camins ens pot donar algun ensurt pel que fa a l'orientaciò.

Iniciem el nostre recorregut en el sofisticat xalet blanc que trobarem al final del carrer de Belles Roques, en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Quan el carrer asfaltat passa a ser de terra, just al final del xalet, veurem una pendent pedrosa que en la seva part alta podrem trobar un camí, que en direcció N, va pujan de forma semi enpedrada a buscar les roques i d'aquí s'encarrila dins la Canal dels Monjos. Finalment arribarem a dalt al que enomenem Plà dels Escorpins i on trobarem un camí ample que segueix pujant en direcció N. Trobarem altres corriols que arriben o surten d'ell però nosaltres haurem de seguir sempre en la mateixa direcció i per la part alta del llom arriban finalment a unas placeta, ja arribat a les roques, d'on surten dos corriolets a mà dreta i on haurem de pendre el superior, que va flanqueixant tota la franja rocallosa de la vessant E de La Mola.

Es tracta del espectacular camí de la Font Soleia, una impressionant balconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes de la Castellassa de Can Torres, les valls del riu Ripoll i al fons, els Cingles del Bertí i finalment el Montseny. Trobarem ràpidament una ample paret, la anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la Font del Raig.



El camí gira a l'esquerra a través d'una obaga per tornar a despuntar a una series de grans parets, en una d'elles, a l'inici d'aquesta hi ha un arbre sec a peu de paret, allà on està la coneguna via d'escalada "Clave Omega". A l'esquerra de aquesta ruta, una miqueta a munt i entre la vegetació podrem veure una  esquetxa a la paret i al seu peu la redescoberta surgència de la Font del Rah.


Continuem per bonic camí on ràpidament trobarem la Font Soleia. Seguint el camí, veurem que ja ens apropem a una proa on intuim que el camí haurà de girar a l'esquerra per vorejar-la, passat aquest gir haurem d'intuir com ens creuarem amb la Canal Freda. En la mateixa canal podrem trobar un corriolet que baixa a mà dreta amb alguna que altre fita que ens van guiant cap la l'esquerra com a buscar la part baixa d'una paret de roca amagada. Una fita ens marca un corriol ara de forta pujada que ens feta petar a la paret amb unes pinasses com a referència. Aquí trobarem l'amagada Bauma de la Pinassa.


Hi ha molta gent que li ha costat trobar-la, fins i tot en diverses intentones, per la meva part hi vaig donar a la primera però reconec que la ubicació es extremadament amagada i un factor a tenir en compte per trobar-la ès la intuïció. A l'esquerra de la construcció de la bauma podrem trobar, en una altre bauma adjunta restes d'una petita basseta per poder enmagatzemar aigua dels degotalls que es puguin produir. Es tracta de la Font de la Bauma de la Pinassa.

Tornem al corriolet que baixa per la Canal Freda i continuem baixant. Jo em vaig liar per una torrentera i vaig haver de fer algun destrepe però el camí de baixada existeix i va a petar al camí de la Senyora, paral.lel al de la Soleia tot aprofitant un altre sistema de feixes i que haurem de pendre a mà dreta. El camí salva una proa rocallosa cap ala dreta i desseguida podrem trobar la Font del Senglar.

Continuem el Camí de la Senyora fins que peti al camí de pujada, per desfer-lo i finalitzar el recorregut.